20/05/2022

Elaborat per un grup ampli i transversal de treball de la comarca liderat per l’Ajuntament de Manresa, el protocol neix arran de la sacsejada que van suposar per Manresa i el Bages els casos d’agressions sexuals del 2019. L’objectiu és reforçar la cultura de la tolerància zero davant les violències sexuals; determinar les actuacions i els principis rectors que han de seguir totes intervencions, des de la primera atenció fins a la recuperació de les dones que n’han patit; consensuar informació clau en casos d’agressions, i consensuar derivacions i criteris que han de tenir en compte les professionals de la xarxa de violència masclista i els tots els agents implicats.

La ciutat de Manresa i la comarca del Bages s’han dotat, per primera vegada, d’un protocol específic per a l’abordatge de les violències sexuals. El document —que s’ha presentat avui en una jornada encarada a professionals de tots els sectors implicats— ha estat elaborat per un grup comarcal de treball format per representants i serveis de l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, el SIE de la Catalunya Central, el Departament de Salut, el Departament d’Educació, el Departament d’Empresa i Treball, el Departament de Drets Socials, l’Institut Català de la Salut (ICS), Althaia, les policies locals del Bages, els Mossos d’Esquadra, la fiscalia, els jutjats de violència sobre la dona, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), el Col·legi d’Advocats de Manresa i la Delegació de Manresa – Catalunya Central del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. El grup comarcal ha comptat amb el suport tècnic de l’entitat feminista especialitzada Creación Positiva, que ha estat l’encarregada de donar-li forma.

L’elaboració del protocol neix arran de la sacsejada que van suposar per Manresa i la comarca del Bages els casos d’agressions sexuals del 2019, que van tenir un gran impacte en l’àmbit institucional i ciutadà. La realitat de les violències sexuals i el compromís institucional de tolerància zero davant les violències masclistes van portar els fets al ple de l’Ajuntament de Manresa, que al juliol del mateix any es va comprometre —amb el suport de tots els grups— a elaborar un protocol específic per a l’abordatge de les violències sexuals.

Després de dos anys intensos de feina, el protocol es va aprovar per unanimitat a finals del 2021 per l’equip comarcal d’abordatge de les violències masclistes del Bages. Va ser validat també pel Consell Municipal de la Dona. El gener de 2022 es va aprovar —també per unanimitat— al ple de l’Ajuntament de Manresa. Amb la jornada d’avui —que ha estat dissenyada pels diferents agents del territori implicats i és fruit del treball en xarxa— s’inicia el procés de difusió. La jornada ha comptat amb un total de 160 paticipants.

Prevenció, detecció, atenció, recuperació i reparació

El document està dissenyat per ser un text de referència i una eina de treball en xarxa, i es coordina i es complementa amb els diferents protocols existents que ja hi ha al territori. Es basa en el criteri de confidencialitat i en els principis rectors de la Llei catalana 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista, actualitzada a finals de desembre del 2020 (Llei 17/2020). En aquest sentit, el protocol articula la intervenció en dones, nenes i adolescents, i en dones, nenes i adolescents transgènere.

Amb el protocol, es pretenen assolir diferents objectius: reforçar la cultura de la tolerància zero davant les violències sexuals a Manresa i comarca; mostrar el suport institucional i dels professionals a les supervivents de les violències masclistes i al seu entorn; determinar les actuacions i els principis rectors que hauran de seguir totes intervencions, des de la primera atenció fins a la recuperació de les dones que n’han patit; consensuar informació clau en casos d’agressions recents o que es desvelen en l’actualitat i establir les actuacions, i consensuar derivacions i criteris que han de tenir en compte les professionals de la xarxa de violència masclista i altres agents socials de Manresa i comarca.

“Posem les dones i les seves necessitats al centre”

Abans de la jornada d’avui, s’ha fet una roda de premsa per donar a conèixer el protocol als mitjans de comunicació. Ha comptat amb la presència de la regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz Mas, i amb la Consellera Comarcal de l’Àrea de Serveis Socials Bàsics, Dones i Polítiques d’Igualtat del Consell Comarcal del Bages, Àdria Mazcuñán Claret. També hi ha assistit Nieves Prado Soto, de Creación Postiva, que ha estat l’encarregada d’explicar-ne les especificitats, així com representants de les entitats i institucions implicades.

La regidora Cristina Cruz Mas ha assegurat que es tracta d’una eina “importantíssima” que permetrà una major coordinació i, per tant, una millor atenció a les dones que pateixen violències sexuals. Ha fet èmfasi en el fet que, amb el protocol, “posem les dones i les seves necessitats al centre” i ha fet una crida a no baixar la guàrdia: “lamentablement no són casos aïllats, passen arreu i massa sovint”.

En la mateixa línia, la consellera comarcal Àdria Mazcuñán Claret ha explicat que des del Consell ja s’està fent difusió a tots els ajuntaments de la comarca, amb la voluntat que es vagi aprovant en els plens, i també difusió a la ciutadania, perquè “davant les agressions sexuals cal estendre la cultura de la tolerància zero”. També ha posat en valor l’extens treball en xarxa que s’ha fet, que permetrà que “tots els agents que poden intervenir en una agressió sexual actuïn de manera coordinada i conjunta”.

Per la seva banda, Nieves Prado Soto, de Creación Positiva, ha destacat que es tracta d’un dels primers protocols del país ja vinculat a la nova llei i n’ha destacat tres principis orientadors. En primer lloc, “l’assumpció de responsabilitat i obligatorietat per part de les administracions per tal de prevenir aquest tipus de situacions i de donar-hi resposta en cas que es produeixin, posant-hi tots els recursos necessaris”. En segon lloc, el treball coordinat, “que ha de permetre que una víctima no hagi d’explicar el cas una vegada i una altra”. I, en tercer lloc, el “canvi de mirada”: el protocol es basa en “les necessitats de cada dona” i, en aquest sentit, “no es poden homogeneïtzar les respostes; les respostes s’han de donar segons la situació de cada dona i segons l’agressió que hagi patit”.