24/08/2022

Amb aquest pas, s’inicia el recorregut per transformar i posar al dia un equipament que acull activitat esportiva d’alt nivell i que, amb l’ampliació, també podrà ser seu d’esdeveniments culturals, socials i recreatius de gran format. L’augment de localitats serà d’unes 1.500, fet que situarà el Nou Congost entre els pavellons municipals més importants del país, només superat pel Palau Sant Jordi de Barcelona i l’Olímpic de Badalona, i amb un aforament similar al Barris Nord de Lleida.

L’Ajuntament de Manresa ha fet un pas important per poder ampliar el Pavelló del Nou Congost, inaugurat el 1992. Aquest dimarts, la Junta de Govern Local ha aprovat l’expedient de contractació del concurs de projectes que ha de definir com es farà aquesta ampliació, i com serà l’equipament que en resulti. Amb aquest pas, s’inicia el recorregut per transformar i posar al dia un pavelló que acull activitat esportiva d’alt nivell —amb un Bàsquet Manresa que juga a l’ACB i en competicions europees— i que, amb l’ampliació, també complirà la normativa actual per poder acollir esdeveniments culturals, socials i recreatius de gran format, així com de competicions esportives internacionals d’altres disciplines. A més a més, l’actualització de l’edifici també servirà per fer-hi millores en matèria d’instal·lacions, d’eficiència energètica, d’accessibilitat i d’organització funcional.

Així s’ha explicat aquest dimecres, en una roda de premsa que s’ha celebrat al mateix pavelló del Nou Congost i que ha comptat amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, del primer tinent d’alcalde i regidor de la Presidència, Valentí Junyent Torras, del regidor d’Esports, Antoni Massegú Calveras, i de la regidora de Cultura i Festes, Anna Crespo Obiols. També hi ha assistit el president del Bàsquet Manresa, Jordi Serracanta Espinalt, el president i vicepresident del Bàsquet Manresa 2015 —Xavier Clavero Lopera i Anselm Perramon Riudor—, la representant del Bàsquet Manresa Femení, Imma Torrecillas Gómez, el gerent de Manresana d’Equipaments Escènics, Jordi Basomba Gonzalvo, el coordinador del Galliner, Joan Morros Torné, el director de Casa de la Música de Manresa, Dani Castellano Cardoso, i el també representant de Casa de la Música Ruben Moyano Casas.

El concurs públic que ara s’obre per a la redacció del projecte bàsic i executiu —pressupostada en 340.000 euros (IVA inclòs)— preveu un procés a dues voltes. En la primera, s’hi poden presentar tots els equips d’arquitectura que ho vulguin, que hauran d’aportar fins a quatre projectes similars de gran format que hagin desenvolupat. D’entre aquests, s’escolliran cinc equips, que tindran un mes per presentar una proposta arquitectònica de l’ampliació. D’aquestes cinc propostes, en sortirà l’equip guanyador, que tindrà sis mesos per redactar el projecte bàsic i executiu. La licitació també preveu la direcció del projecte, valorada en 145.200 euros (IVA inclòs), i 14.520 euros (IVA inclòs) per a les indemnitzacions dels quatre equips que no resultin guanyadors. Així doncs, el total es preveu en 499.730 euros.

Els projectes que es presentin al concurs hauran de recollir l’augment de l’aforament en unes 1.500 localitats, així com l’ampliació i la millora de zones interiors —com ara el gimnàs, els vestidors o la sala de premsa— i la creació de nous espais i serveis, com nous despatxos per a entitats esportives, un nou magatzem per a materials voluminosos o una sala d’aigües. La superfície construïda actual de l’edifici és de 8.000 metres quadrats i la superfície aproximada final prevista és d’uns 11.000 metres quadrats. Amb les millores i l’ampliació, el pavelló del Nou Congost se situarà entre els pavellons municipals més importants de Catalunya, només superat pel Palau Sant Jordi de Barcelona (17.000 localitats) i l’Olímpic de Badalona (12.500), i frec a frec amb el Barris Nord de Lleida, que actualment té una capacitat per a uns 6.000 espectadors gràcies a l’ampliació provisional feta amb grades supletòries. D’aquesta manera, el Nou Congost esdevindrà no només un pavelló de ciutat, sinó també un equipament esportiu i cultural de referència a la Catalunya Central i a tot el país.

En aquest sentit, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha afirmat que amb l’ampliació “tindrem un equipament municipal singular, que molt poques ciutats tenen”, i ha destacat que aquest fet “és fruit de ser una ciutat de bàsquet, amb un club amb 90 anys d’història i un primer equip que porta més de 50 anys a la màxima competició estatal i, periòdicament, en competicions europees”. Pel que fa al cost de l’ampliació, l’alcalde ha estimat que es pot situar entre “els 6 i els 8 milions” i ha assegurat que l’Ajuntament ja fa dies que treballa en la recerca del finançament necessari: “Estem picant totes les portes, i estem segurs que si Ajuntament, Generalitat, Diputació i Estat podem col·laborar plegats, el projecte pot tirar endavant”, tot remarcant que el pavelló “donarà servei a tot Catalunya”. Es tracta, ha dit, “d’un projecte de país que reforça el paper de Manresa com a capital i que reequilibra el territori”.

Al seu torn, el regidor Valentí Junyent ha assegurat que el d’avui era “un dia important” i ha recordat que el Congost Vell “va donar servei 24 anys” i que l’actual ja n’acumula 30. També s’ha referit als anys el regidor d’Esports Toni Massegú, que ha destacat que durant aquestes tres dècades el pavelló “sempre ha tingut activitat amb bàsquet d’elit”. Ha tancat la roda de premsa la regidora de Cultura Anna Crespo, que ha subratllat la importància de la polivalència de l’equipament, que amb l’ampliació podrà donar resposta a tots aquells programadors que demanden poder portar grans concerts a la ciutat.

Els requisits com a equipament esportiu

Els projectes que es presentin hauran de donar resposta a l’adequació de l’equipament a les diferents normatives vigents, als requisits de les lligues professionals de bàsquet ACB i FIBA, a la modernització de les instal·lacions i a l’ampliació de localitats, que permetrà donar resposta a l’augment de la demanda per part d’aficionats al Bàsquet Manresa, a la vegada que suposarà un increment de recursos amb la venda d’entrades.

En concret, els projectes hauran d’incloure la millora de la segmentació de les zones de graderia per tal de diversificar la tipologia de localitats (ja sigui creant zones per a localitats a preus econòmics, com zones reservades o localitats preferents); la millora o substitució de l’automatisme de recollida i desplegament de la grada situada a planta baixa; l’adequació del nombre de localitats per fila i l’amplada de les escales a la normativa vigent; la renovació del parquet de la pista; la instal·lació de cortines separadores de pistes transversals; la substitució dels marcadors electrònics (actualment obsolets), i l’ampliació de la pista de joc i del seu espai perimetral: la pista haurà de fer 16 x 28 metres (actualment en fa 15 x 28) i hi haurà d’haver dos metres per a la publicitat i les càmeres de televisió, i dos metres de seguretat perimetral pel jugador, fora dels límits de la pista de joc. També hauran de preveure la millora del sistema d’il·luminació amb la incorporació de la tecnologia LED, la millora del sistema de climatització i l’adaptació de l’equipament a les persones amb mobilitat reduïda, amb un ascensor per anar de la planta 0 a la 1, l’habilitació de zones i l’adequació dels circuits.

Els requisits com a equipament d’ús sociocultural

Pel que fa a l’ús sociocultural del pavelló, les actuacions hauran de permetre desenvolupar activitats diverses (concerts, assemblees o festivals infantils, entre altres) amb un aforament de 6.000 persones (aproximadament 3.000 a la pista de planta baixa i 3.000 a les graderies de les plantes superiors). Així, caldrà que els projectes que es presentin recullin necessitats com ara la possibilitat que algun tram de graderia sigui retràctil per poder-hi ubicar un escenari per a espectacles multitudinaris; la creació de noves sortides d’emergència i de circuits d’evacuació; la col·locació de portes antipànic i tallafocs; la millora dels sistemes de renovació de l’aire i de seguretat en cas d’incendi; l’habilitació d’una zona de càrrega i descàrrega de fàcil accés des del carrer fins a la pista central (planta baixa), o la construcció de nous magatzems per a elements, materials voluminosos i vehicles auxiliars.